Va ser una nit que va florir l’estrella,

i va néixer l’Infant!

Imaginem que fou la nit més bella,

més musical, més flamejant!…

I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna

el nostre pit per atiar l’oblit,

per fer-nos infidels, però retorna

cada any, aquesta nit.

La nostra vanitat prou s’afigura

que està damunt del bé i del mal,

mes no hi val ganivet ni ànima dura,

és més forta la nit de Nadal.

Ai, si no fos aquesta nit tan clara!

Seriem tros de carn i pensament

que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para,

pell d’home que arrossega la corrent!

Però Nadal ens ha pintat el rostre

amb un vermell precís i decidit

i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,

de terra, de nissaga i d’esperit.

I ens dóna un punt d’humilitat de cendra

per estimar un recó dintre l’espai,

i desperta en el cor aquell blau tendre

que hem volgut escanyar i que no mor mai.

Procurem ser una mica criatures

amorosint el baladreig raspós

i diguem: “Glòria a Déu en les altures”

amb aquell to que ho deien els pastors.

I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,

i l’orgull de la nostra soledat,

almenys aquesta nit, fem el possible

per ser uns homes de bona voluntat!

BON NADAL!

Cant Final del text El poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra.