L’Esbart Sant Jordi, l’únic que es manté en actiu dels cinc que va arribar a tenir Badalona, enceta aquest dissabte a les sis de la tarda al Museu de Badalona els actes de celebració del 70è aniversari del grup de ball, que està integrat en l’Orfeó Badaloní (OB_L’Ateneu). L’Esbart inaugura una mostra sobre la història dels dansaires i ha convocat una taula rodona amb representants d’entitats d’arreu de Catalunya per abordar el futur del ball tradicional català.
L’exposició ha estat elaborada pel Museu de Badalona i l’Esbart Sant Jordi i està il·lustrada amb textos de l’historiador Jordi Albaladejo. Aquesta és la primera parada de la mostra, que durant l’any es podrà veure en diferents equipaments municipals dels diversos barris de la ciutat.
La taula rodona, que moderarà Eva Maria Campabadal de l’Esbart Ciutat Comtal, l’integraran Pere Seda, de l’Esbart Maragall; Anna Bastida, d’Andança-Esbart Sant Cugat; Àlvar Borrell, de l’Esbart d’Olot i Sergi Roldán, de l’Esbart de Mollet. El títol de la xerrada és “El futur dels esbarts. Els esbarts del futur”. La discussió s’estructurarà en tres blocs: al primer es debatrà quina és la línia que separa la tradició dels balls de nova creació. Al segon s’analitzarà quin és el paper dels esbarts en la societat del segle XXI, i a la darrera part s’abordarà que han de fer els grups de dansa tradicionals per ser atractius pels joves i garantir la continuïtat dels esbarts.
L’entrada és lliure, però l’aforament és limitat per les restriccions que imposa la situació d’alerta sanitària.
Aquest acte s’inscriu en el marc dels actes del centenari de l’Orfeó Badaloní (OB_L’Ateneu).
L’acte serà retransmès en streaming, aquí us deixem l’enllaç: https://youtu.be/S70y5zjSNsk
Els ponents i la moderadora
Des dels anys de balladora al Cos de Dansa ha anat combinant sempre la dansa amb la docència. D’una banda, s’ha format tant en dansa tradicional com en altres disciplines, en especial dansa contemporània i oriental i, d’altra banda, ha donat classes en diferents centres de dansa i escoles.
Durant aquests mateixos anys va cursar la carrera de Traducció i Interpretació, així com un màster en psicopedagogia, i va treballar com a mestra d’anglès durant 8 anys, sempre combinant tots dos aprenentatges, dansa i estudis, i totes dues docències, dansa i anglès.
Amb 32 anys, va decidir dedicar la seva vida professional íntegrament a la dansa. D’una banda, enseyant a l’escola de dansa de l’Esbart, Andança, de la qual actualment n’és la directora; d’altra, treballant en dues escoles públiques que tenen la dansa dins del projecte escolar: la Joan Maragall de Sant Cugat del Vallès i La Falguera de Vilanova del Vallès.
En aquest últim període, entre altres projectes, col·laboracions i intercanvis, ha dirigit l’espectacle “Ballant perquè ens mirin. Que balli tothom!”, amb tot l’alumnat de l’Esbart; ha reprès dos projectes de dansa que s’havien aturat feia anys a Sant Cugat: Dansa a les escoles bressol i Dansa a les escoles (tots dos aturats ara mateix per la situació sanitària), i també participa cada estiu com a professora en el Jotacampus, a Poblenou del Delta.
En l’àmbit de la cultura popular ha impulsat la recuperació del Ball Pla d’Olot (2015), l’ampliació del Ball del Xai Be (2016) i la creació del Seguici Popular de les Festes del Tura (2018).
Des del 2018 és president d’El Til·ler, Associació de Cultura Popular de la Garrotxa, amb qui anualment s’organitza el festival Cornamusam. A finals de 2019 es vincula al col·lectiu La Xeixa per promoure el I Congrés Nacional de Música d’Arrel. Des del 2020 està vinculat, també, a l’Escola del Foment de Girona.