1. Inici
  2. /
  3. Notícies
  4. /
  5. OB_MAGAZÍN_13
  6. /
  7. Més de 350 anys...

Més de 350 anys de festes de Sant Anastasi a Badalona: la gènesi d’una identitat

El 24 d’abril és dia per recordar a Badalona perquè és l’aniversari d’una de les associacions -vives- més antigues de la ciutat: la Confraria de Sant Anastasi. Una entitat que ha estat cabdal per la gestió de la nostra festa des del segle XVII. Tot i això, Badalona té una història festiva molt més antiga, es remunten al segle XV, quan es documenta per primera vegada l’esment de la «festa maior» per la Mare de Déu d’Agost. Al mateix moment se segueix el culte i devoció a Sant Sebastià, sobretot rel de les pestes de 1491, i a Sant Roc, amb testimonis de finals del segle XVI. Però és Sant Anastasi qui s’ha acabat emportant la palma -i no només la del martiri- festera a Badalona; cal tenir en compte que no només han generat un tòtem festiu com pugui ser la figura d’un qüestionable sant, sinó que també han ideat la nit més important de tots els badalonins, la Nit de Sant Anastasi amb la crema de la principal figura festiva de la ciutat: el dimoni.

Com deia, l’abril de 1671, la Confraria de Sant Anastasi és acceptada per l’Excel·lentíssim i Reverendíssim Alonso de Sotomayor[1]; i el 31 el mateix són confirmades les seves ordinacions -els seus estatuts- pel mateix bisbe. L’entitat es funda amb seu a la capella del mateix sant a la parroquial de Santa Maria de Badalona. Ull viu! La capella ja hi era!? El culte a Sant Anastasi comença a Lleida a finals del segle XVI, però el patronatge de la ciutat no el tingué fins a 1627; quan el notari Josep Pocurull informa del nomenament de sant patró protector de Lleida al seu germà Andreu Pocurull, rector de Santa Maria, qui va encarregar un altar per aquest sant local. Sembla que la capella fou acabada el 1635 i que ja tenia culte des de llavors. Tot i això, no va ser fins al 6 de maig de 1672 quan Alonso de Sotomayor, bisbe de Barcelona, declarà el dia de sant Anastasi com a «die de precepte […] com lo mateix die del sant diumenge»[2]. Fou aquí quan començaren les festes en honor al sant patró, declarat també llavors per l’Ajuntament de Badalona.

I del sant patró, què en sabem? Poc més que res. El martiritzat a Badalona no figura en cap dels martirologis antics, ni en cap missal, ni devocionari medieval: no té culte abans del Concili de Trento. De fet, en Jan Grau afirma que és l’únic sant que la Santa Seu ha negat, ja que d’Anastasis se’n coneixen diversos, però cap vinculat ni a Lleida ni a Badalona. Encara que aquest sant sigui -actualment- més real que tots els altres, amb una comunitat viva que el festeja i, amb l’afegit que és l’únic que fa honor al seu nom: la seva celebració sempre cau en el temps litúrgic de la Pasqua de Resurrecció. No serà fins a Barcino, de Jeroni Pau, una història de Barcelona de finals del segle XV -de la que no fa gaire s’incorporà una edició a la Biblioteca de Catalunya- tot seguint el martirologi de Jean Germà, bisbe de Chalon-sur-Saône, qui confon el sant Persa i la seva hagiografia amb la topografia catalana. Tot i això, la notícia més famosa de Sant Anastasi de Lleida (en la que s’han basat totes les seves hagiografies) és la dels Feits d’armes de Catalunya, de Bertran Boadas, que l’autor datava el 1420, i diu així:

e també en la ciutat de Betulònia, prop de Barcino e de ciutat treta, pres martyri lo banaurat Sanct Anastasi, natural de Leyda amb setanta companyons seus, que tots eren de la milícia e hosts del emperador Dioclecià: e Anastasi era molt noble e de gran linatge.

Llàstima que sigui falsa. Bertran Boadas no va existir mai, és un pseudònim de Joan Gaspar Roig i Jalpí, un frare franciscà que la va escriure el 1673, dos anys més tard de la institució de la Confraria de Sant Anastasi. La mateixa que va incentivar en la seva visita a Badalona el 1666. Quin mareig! Lògicament, el sant màrtir no té cap mena de rastre documental local anterior al segle XVII, i les llegendes de la presó i l’ametller són això: llegendes.

La professó de Sant Anastasi, amb la imatge del sant en primer lloc, passant pel carrer del temple l’any 1929. Desconegut/Museu de Badalona. Arxiu Josep M. Cuyàs

 

La professó de Sant Anastasi, amb la imatge del sant en primer lloc, passant pel carrer del temple l’any 1929.
Desconegut/Museu de Badalona. Arxiu Josep M. Cuyàs

I dels orígens de la festa, en saben tan poc com del sant; hi ha poca documentació localitzada com per saber com eren les festes de Sant Anastasi a la Badalona del final del segle XVII i principis del segle XVIII. No es conserva la documentació parroquial i no sabem què va passar amb la documentació local fins a finals de segle XVIII. Oimés, si no fos pel Baró de Maldà i les seves estades a Can Peixau, poc en podríem saber de les festes de maig -que és com Rafael d’Amat i de Cortada anomena les festes del Roser, Sant Anastasi i Sant Isidre (amb alguna picabaralla entre confraries perquè en el cas de la festa, la mida sí que importa). Les descripcions del Calaix de Sastre, que és com el noble barceloní anomenà el seu dietari, són riquíssimes pel que fa a la descripció de la festa des dels oficis i la lluminària que hi havia a Santa Maria, fins als tocs de campanes per la festa i la processó -inclús d’algun difunt que succeí entremig- a les músiques i els seus instruments: esmenta l’orgue, la seva viola, els ministrers i altres formacions musicals que sonaven a la festa, bo i sabent que la festa ho era tot: des de l’ofici del matí al ball de nit.

A banda del parte meteorològic, que era una de les obsessions del Baró de Maldà, el que més descriu i anota són les festes i professons.  L’ordre, les banderes, els gonfanons i entremesos: el Baró de Maldà era un apassionat de la fastuositat sublim de la festa, de la posada en escena dels elements de colors, olors i sons d’aquesta: es deixava hipnotitzar pels sentits. S’emocionava, no hem vingut a això al món? Tot i aquestes nombroses referències que no reproduïm per no fer-nos pesats, sí que n’hi ha una, d’un costum processional propi de Badalona que atrau, especialment, als badalonins qui

ansiosos per vèurer fer les habilitats a l’home ab l’estendard al coll de Sant Anastasi, com los congregats de Sibil·la, hem anat al pas apressurat a la plaça per veure-li fer les habilitats d’espolsar a terra i passar-se’l per entre les cames. […] Seguint la professó del sant ab tota formalitat, ha passat per entremig, después de les vuit banderes prop del tabernacle de Sant Anastasi, lo mosso de les habilitats ab l’estendard; i tot seguit en la plaça cops d’espolsa que espolsa, que, amigos, era desori bulliciós, la gent pujant-se’n als pedrissos per vèurer-li fer. I molta gent no veia res, tanta era la turba circuint a aquell bon home per vèurer-les-hi ferturba circuint a aquell bon home per vèurer-les-hi fer

En deien fer ballar sant Anastasi. Bé perquè la galeta de la bandera era un Sant Anastasi (com actualment), bé perquè l’aspa vermella sobre el camp blanc ja ho és, Sant Anastasi.

A més, el nostre cronista era un apassionat de sortir a mirar com ballaven els nostres avantpassats per les places i carrers: ens descriu moltíssimes festes i saraus en les vigílies o nits de la festa: que si fandangos, sardanes, contradanses… moltíssimes. En Miquel Lleonart es queixava, el llunyà 1976,  que cap dels esbarts llavors existents a Badalona no havia mirat de recuperar cap d’aquestes danses (però ja en parlarem més endavant, d’això!). Podem suposar que les festes i els costums es van mantenir, més o menys inalterables fins a la darreria del segle XIX.  Oimés, tenim nombroses notícies de saraus a les places per les vigílies de la festa (sigui quina sigui) fins que arriben els envelats, i la professó amb gran concurs de banderes, gonfanons i música, ben segur que es mantenia, ja que aquestes pràctiques antigues van subsistir, com a mínim, fins ben entrat el 1900.

Al llarg d’aquest segle XIX només hi ha, com un element destacable, la compra dels dos gegants -que ara en diem vells- pel decurs de la festa. El 1858, la germandat de Sant Anastasi – una institució caritativa que depenia de la confraria- va comprar, pel preu aproximat de 5000 rals les dues figures i els va vestir amb un cost mínim, amb la col·laboració de modistes i sastres. La presència d’aquests gegants es va mantenir una bona colla d’anys fins que el 1894 foren comprades per l’Ajuntament. Aquesta compra -i posterior venda- és un dels elements clau de la gestió de la festa actual, la generació d’imatgeria i elements festius que s’esdevingueren als anys de cap a 1880 encara que per la Festa Major, com els capgrossos o l’àliga -coneguda popularment com d’en Santigosa. Els gegants continuaren cedint-se a la confraria per la professó amb Sant Anastasi que, molt minsa acabà desapareixent al tombant de 1950, amb la participació dels gegants i el Típich Ball de Bastons de Canyet.

Nogensmenys, abans d’aquesta pèrdua, tingueren lloc dues noves importants. La primera és la realització d’un vot de poble a Sant Anastasi, per l’epidèmia de còlera de 1885: i  és l’any de la confecció de la capella de l’antic carrer del Pinzell i actual carrer de Sant Anastasi. Aquest vot de poble és el que es renova anualment en la festa del patró. L’altra nova té lloc el 1940, quan Josep Maria Cuyàs, Jaume Ribó Arenas i Francesc de Paula Giró -rel d’una notícia del Baró de Maldà, on s’esmenta que el 1785 cremà un figurón a la platja la vigília de Sant Anastasi- promogueren la crema d’un dimoni amb un dels esgarrapacristos de l’antic misteri de l’Espoli. Amb aquesta idea i algunes noves propostes, la Cremada del Dimoni passà de la tarda del dia de Sant Anastasi a la vigília – possiblement aquest canvi fou paral·lel a la pèrdua de la professó. Professó que es feia per uns carrers en què es demanava als veïns dels carrers que posessin «colgaduras en sus balcones, dando así una muestra de la religiosidad de nuestra inmortal Ciudad. Los vecinos de la calle de San Anastasio, engalenarán y adornarán […] la Capilla del Santo»[3]. Aquest Sant Anastasi «mitificat, glorificat, llorejat i superexalçat, amb tossuderia cavernícola en les cases de tots els ‘bons badalonins’»[4] va de baixada, quasi desapareixent fins a 1991.

El Dimoni de Vicente Tortosa de l’any 1973, polèmica falla valenciana que trencava amb l’estètica Xirgu-Giró que ha generat l’imaginari dels dimonis badalonins. Fotografia: Museu de Badalona. AI. Fons Ajuntament.

 

El Dimoni de Vicente Tortosa de l’any 1973, polèmica falla valenciana que trencava amb l’estètica Xirgu-Giró que ha generat l’imaginari dels dimonis badalonins.
Fotografia: Museu de Badalona. AI. Fons Ajuntament.

La nova política econòmica del règim franquista, el sis-cents i les vacacions pagades es carreguen la forma tradicional de socialització del país. D’aquí a les fiestas de primavera i de San Anastasio, minvant la pobre i damnificada Festa Major. Per això el 1979 Joan Rosàs publicava aquell «Festa Major: 1r Monument Històric de la Ciutat» a la revista Amistat, del Museu de Badalona. Els anys vuitanta i la transició comportaven la represa al carrer i a Badalona varen comportar l’anihilació de la Festa Major en pro de Sant Anastasi. Als anys 80 es veu néixer alguns elements festius com el Ball de Diables de Badalona o el Drac Trempat, i els gegants moros -Ripal i Brunel·la del Mar- amb una comparsa de capgrossos[5]. La Nit de Sant Anastasi de 1982 tingué lloc una cercavila de diables promoguda des de l’Ajuntament i el 1983 la segona fins que pocs anys més tard, els diables veieren que no acabava de funcionar això de muntar un correfoc la Nit de Sant Anastasi i, adaptant-se al seu tradicional model, feren l’Acte Sacramental el 1987. La festa anà creixent, i els gegants vells es recuperaren, anant a l’ofici de la festa, i participant de la vigília, amb un seguit de ballades a la plaça de la Vila, juntament amb els diables i el Típic Ball de Bastons de Canyet. La diada del copatró, inexistent, encara.

No fou fins a 1991 quan un grup de -llavors- joves vinculats a la parròquia de Santa Maria del Mar reactivaren la Confraria de Sant Anastasi. Una entitat que tardà deu anys a reinstaurar la passada del Sant (2001), una nova cercavila per trencar «amb el model concebut segons la situació dels anys 80»[6]; tot i que no se’n va veure cap, de trencament (són discursos de legitimació, que diuen) a banda de no tenir els gegants de la ciutat, en aquesta primera passada. Es venia d’uns anys 80 brillants en els quals la Taula de la Cultura pels primers ajuntaments democràtics va ser la (ir)responsable de molts dels problemes actuals amb la gestió d’un no-model festiu, fent propostes més polítiques que culturals, com per exemple «tornar al nom històric de les festes que el franquisme s’havia carregat imposant el nom del Sant» (sic); tot i que diria durant els anys més laics de la II República el títol del programa municipal era de «Festes de Sant Anastasi màrtir», però això són figues d’un altre paner.

La revitalització de la Confraria la tornava al si de la gestió de la festa. Mn. Andreu ja havia recuperat l’ofici de Sant Anastasi l’any 1987 -amb presència dels gegants i posteriorment de l’Àliga-, però les noves Festes de Maig eren poca cosa més enllà d’un festival de circ xovinista i aculturador d’uns llanuts del centre amb la resta de Badalona. L’any 1991 es restaura la solemnitat de Sant Anastasi com a «die de precepte», tot i que mai l’havia perduda, només que la gent anava a comprar mantega, ràdios i tabac a Andorra. En aquest moment s’incorporen a la festa els castellers, l’Àliga, els Dragolins, i altres elements de la cultura popular, com bé els Miquelets i la Bossa Verda ADIT, i es comença a travar l’estructura actual de la nostra festa, amb dos caps de setmana al voltant de la diada de Sant Anastasi, dia festiu i de festa. Es gesta el seguici de la ciutat i l’estructura ritual que tots tenim al cap i que amb major o menor qüestió funciona fins a l’actualitat.

Tanmateix, no tot foren flors i violes, i cal tenir en compte el creixement substancial de la festa. Amb l’inici del seguici de la Nit de Sant Anastasi i la reinvenció de la passada calia pensar en l’estructura processional al complet, amb una coherència estètica i a l’hora participativa, fruit impossible de tenir en compte a causa de les tensions que es vivien al tombant de l’actual mil·lenni. Inclús el regidor de cultura, Josep Duran, va comparèixer diverses vegades per segons quins ambients a mirar de posar pau (qui diria que ell, vint anys més tard, seria dels atiadors). Bo i comptant aquesta llastimosa situació que la Confraria de Sant Anastasi encara no ha superat, els principis dels 2000 van ser uns anys prolífics per la festa, ja s’ha parlat dels Dragolins i els Miquelets o l’Àliga, però un dels elements clau per la festa fou la incorporació dels diversos balls. La Confraria de Sant Anastasi en va ser el propulsor d’alguns, com el dels Satanasis o el ball del Baró de Maldà[7], ambdós balls amb uns versos satírics que parlen, àcidament, sobre l’actualitat de Badalona i l’element clau de la festa: el ball de Sant Anastasi.

Final de la Passada de Sant Anastasi el 2022, a les escales de Santa Maria, es fa l’últim ball de Sant Anastasi. Badalona diu fins l’any vinent al seu sant patró. Fotografia: Servei de Cultura de Ajuntament de Badalona.

 

Final de la Passada de Sant Anastasi el 2022, a les escales de Santa Maria, es fa l’últim ball de Sant Anastasi. Badalona diu fins l’any vinent al seu sant patró.
Fotografia: Servei de Cultura de Ajuntament de Badalona.

Aquest ball, solemníssim i reverencial, és reinterpretat a mode d’aurresku (des de la seva concepció contemporània d’aquest ball)[8] i així ho recorda Jordi Paulí en parlar de la melodia que va compondre. Un ball que, ben segur emula -ves a saber per quins set sous- el paper que podria fer l’Àliga quan ben segur aquestes evolucions que feia el mosso amb l’estàndard de Sant Anastasi són de la bandera. No en sabem absolutament res, de com podien  haver estat aquests tres moments. Idò, sí que ens podem imaginar la turba de gent propera amb que es pot veure a segons quines poblacions de Castella i Lleó mentre un abanderat fa giravoltar una bandera a molta velocitat tal com explica el Baró, alguns a so de banda, altres al so d’un timbal i altres en rigorós silenci. Aquest nou ball que es manté ritual en comptades ocasions és confiat a l’Esbart Sant Jordi de l’Orfeó Badaloní, un dels revolucionaris actuals de la festa badalonina, i m’explico tot seguit.

Si bé el seguici es conforma a inicis del segle XXI amb la seva forma i manera actual, molts dels entremesos que hi participen fan allò que tenen per costum fer: els gegants, ballen, el Típic Ball de Bastons de Canyet executa el Típic Ball de Bastons de Canyet i els castellers fan castells, torres i pilars. I l’Esbart? Què ha de fer? Encertadament, i donant-li una volta a l’article de Lleonart que no sé si coneixien, generen una mena de ball pla, un seguit d’evolucions típiques dels gèneres de ball col·lectius, tal com les podia haver vist el Baró: una esbartada, sí, però amb contingut de carrer. Les Danses de Maig són un element festiu de la nostra festa, que s’ha de veure a Badalona als actes més cerimonials de les festes, s’han fet perquè les gaudeixin els badalonins. Aquesta interpretació més que correcta i envejable de l’Esbart Sant Jordi per inserir-se amb la coherència que li pertoca al seguici, generant un nou rol dins la festa amb la disciplina que caracteritza molts dels esbarts del país, amb la complexitat engrescadora pels balladors i amb un producte únic que surt als nostres carrers.

Nogensmenys, el seguici no queda aquí, els darrers anys s’han vist noves incorporacions: la Mulassa que corre, juga i empaita el personal, el ball de cercolets i el ball de punts (i no només això, ja s’ha apuntat la possibilitat de tenir un bou). Però, escrivint a l’Orfeó Badaloní no es pot més que parlar de les incorporacions de l’Esbart Sant Jordi, qui, a banda de les Danses de Maig es planteja, també, participar de la recuperació festiva amb el ball de punts, mal anomenat de Tiana, que si bé podria haver estat una mena de ball de gitanes de la Festa Major (i qui sap si de Carnaval) desaparegut al XIX, torna per Festes de Maig. A banda, també plantegen la creació de balls infantils -que no còpies dels elements adults en petit amb tot el que comporta- específicament plantejats pels infants que els realitzen, com ara els cercolets amb composició i coreografia nova que és l’enveja de moltes festes.

Aquest és el panorama de la nostra festa ara per ara, d’abans i el futur? Què ens depara el futur? Ai las! Tenim una festa amb un sant inventat, sí; però és més viu dels molts documentats. Un sant amb l’altar més gran de tota la ciutat: el carrer. I sobretot, una festa que no deixa indiferent: dimonis criticats i criticables, accions que fan uns que couen a d’altres. Això és així perquè ens l’estimem, perquè les Festes de Maig, de Sant Anastasi, o de primavera, o de com se’n vulgui dir (que deia en Joan Rosàs[9]) formen part de la comunitat. La festa l’associem a nosaltres, a Badalona: tots sabem que el dia 10 de maig és el Cap d’Any badaloní, i l’11 el primer dia del nou cicle, ressuscitem de les cendres del dimoni tot celebrant. Perquè com diu en Josep Martí «la festa troba la seva màxima expressió en aquells models socials en els quals el nosaltres prima per sobre del jo, i els individus es troben units per poderosos vincles de solidaritat»[10]: una solidaritat del nosaltres davant del jo, es podria dir. I això, malgrat que no ho sembli (i malgrat que li pesi a algú), era, és i serà així.

Bones Festes de Maig, amics.

[1] Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB). Registra Gratiarum 1670-75, Vol. 67.

[2] ADB. Registra Gratiarum 1670-75, Vol. 67.

[3] Notícia repetida a molts dels programes de festes de la Confraria de Sant Anastasi, conservades a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona i l’Arxiu de Josep Maria Cuyàs i Tolosa, conservats al Museu de Badalona.

[4] Vegeu ROSÀS Joan (1980). «Sant Anastasi», p. 12.

[5] Aquestes figures es feren poc després que fossin localitzats els gegants vells a unes dependències municipals, amb l’únic vot contrari de CiU, demanant restaurar la parella antiga.

[6] Per mes mitologia diversa, vegeu MOLINA, Ricard (2021). «Celebració dels 350 anys de la Confraria de Sant Anastasi (1671–2021)».

[7] Per saber-ne mes, sobre aquests balls de la confraria, vegeu MOLINA, Ricard (2022).«Protocols de la Confraria Sant Anastasi. En el marc dels 350 anys de la seva fundació».

[8] I us recomano, fervorosament, l’article d’Àngel VALLVERDÚ (2017). «A propòsit del Ball d’homenatge». Canemàs: revista de pensament associatiu, Núm. 14, pp. 40-49. En línia a: https://raco.cat/index.php/canemas/article/view/381007 [darrera consulta: 21/3/2024].

[9] ROSÀS, Joan (1979). «Festa Major: 1er Monument Històric de la Ciutat», p. 5.

[10] MARTÍ, Josep (2008). «Práctica festiva y tradición en las celebraciones urbanas actuales», pp. 170-171.

No t'ho perdis!


Clica aquí i subscriu-te al nostre butlletí de notícies i propers actes

@orfeobadaloni
  • 💥 Tatxaaaaaaaan!!

Torna la revista de l'Orfeó OBMAGAZÍN 🙌📰

D'aquí molt poquet tindrem més entrevistes, articles, notícies, recomanacions... i tot un recull de temes molt interessants. Aquesta nova edició serà digital i estarà disponible per tots vosaltres molt aviat!
  • Aquest cap de setmana la batucada de l'Orfeó @obarullo va estar a tope! 🥁🔥

Dissabte van anar a amenitzar la sortida d'un casament d'una amiga d'una de les integrants 👰🤵; i diumenge van posar ritme a la @cursamossos a favor de @laluchadeabril 💜💪🏃‍♂️🏃‍♀️

#laluchadeabril #badalona #orfeobadaloni #batucada #ritme
  • 🌹 Arriba el concert de Sant Jordi amb el Quartet Dyna🎻. Interpretaran obres de Bohuslav Martinů, Béla Bartók, Reinhold Glière i Felix Mendelssohn. 

📆Dissabte 20/04/24
🕗20.00 h
📍Cor de Marina
Pg. de la Rambla, 12
🎟️10€ Entrada general / 5€ Entrada soci
💙 Patrocinat per @tacompanyem_pfb

Compra la teva entrada a: https://www.entrapolis.com/entrades/concert-de-corda-quartet-dyna/61020 o vine a la secretaria de l'Orfeó.

💻 Tota la informació a la nostra web.

#cultura  #musica #concert #quartetdecorda #orfeobadaloni #ateneu #femculturapopular
  • 🔥 Queda poc més de dues setmanes per donar el tret de sortida a les #FestesdeMaig de #Badalona
Anirem informant de la participació de l'Orfeó a la programació! 👹🌊

💛🎨El disseny del cartell d’enguany és obra de la Clàudia Ceciliano, guanyadora del concurs de l'@ea_paugargallo
  • Una miqueta de l'assaig d'ahir de la batucada! @obarullo és l'alegria de l'Orfeó Badaloní 🙌🎉🔥🥁🎶

#orfeobadaloni #ateneu #ritme #batucada #percussio #femculturapopular
  • Com cada dijous, a l'Orfeó Badaloní l'Ateneu és dia de ballar! 🩰

🎥 Mireu quin vídeo hem rescatat de fa 30 anys! L'@esbartsantjordibdn el 1994 a l'Abadia de Montserrat ⛰️.

Algú se'n recorda?
  • Ja ha fet 100 anys d'aquest concert! 🎶

Gràcies als arxivers hem pogut rescatar aquest tresor: l'anunci del concert de gener de 1924, sota la direcció del mestre Antoni Botey. 

✨ Ens encanta repescar aquestes relíquies ✨

#centanys #cultura #musica #concert #ateneu #orfeo
  • 👏👏 “Bravo! per vosaltres, que feu cultura popular, que coneixeu gent, que compartiu, que gaudiu, que creixeu, que us il·lusioneu. Perquè a la cultura popular tothom suma.”👏👏

✉️📣 Aquest és el missatge de la primera campanya institucional per a la promoció de la cultura popular i l’associacionisme cultural que engega el Departament de Cultura @gencat.

💕 Un reconeixement a la tasca duta a terme per les persones i les entitats del sector i en una crida a la ciutadania a participar-hi i implicar-s’hi amb la voluntat d’ampliar els nombre de persones actives en els seus diferents àmbits.

👨‍👩‍👧‍👦 Aquesta campanya vol potenciar la visibilitat de la cultura popular i l’associacionisme cultural, la seva riquesa i la tasca de les entitats i, alhora, reforçar la seva imatge connectada a inquietuds i valors socials actuals.

#FEMCULTURAPOPULAR #entitat #ateneu #orfeobadaloni #badalona #cultura
  • ✨Compromesos amb la promoció de les arts escèniques, volem convidar-vos a unir-vos a nosaltres per celebrar el Dia Mundial del Teatre.

👏Reconeixem i aplaudim el treball dels actors, directors, dramaturgs, i de tots els qui fan possible la màgia del teatre arreu del món🌍.

🎭Un any més, amb motiu de celebració del #DiaMundialdelTeatre, l’Institut Internacional del Teatre ens comparteix el seu missatge oficial, aquest any a càrrec del Premi Nobel de Literatura 2023: l’escriptor i dramaturg noruec Jon Fosse.

1📷 1951 – Els Pastorets.
2📷 1962 – Pi, Noguera i Castanyer.
3📷 1972 – Terra Baixa.
4📷 1984 – Gent de Platja.
5📷 1990 – El Parc de les Magnolies.
6📷 2011 – Nit de les Guinguetes, Homenatge a Antoni Botey.
7📷 2011 – Lisístrata.
8📷 2022 – Cent Anys i un dia, Espectacle Musical.

#teatre #cultura #orfeobadaloni #badalona #diadelteatre #artsesceniques #art #ateneu
💥 Tatxaaaaaaaan!!

Torna la revista de l'Orfeó OBMAGAZÍN 🙌📰

D'aquí molt poquet tindrem més entrevistes, articles, notícies, recomanacions... i tot un recull de temes molt interessants. Aquesta nova edició serà digital i estarà disponible per tots vosaltres molt aviat!
💥 Tatxaaaaaaaan!! Torna la revista de l'Orfeó OBMAGAZÍN 🙌📰 D'aquí molt poquet tindrem més entrevistes, articles, notícies, recomanacions... i tot un recull de temes molt interessants. Aquesta nova edició serà digital i estarà disponible per tots vosaltres molt aviat!
24 hores ago
View on Instagram |
1/9
Aquest cap de setmana la batucada de l'Orfeó @obarullo va estar a tope! 🥁🔥

Dissabte van anar a amenitzar la sortida d'un casament d'una amiga d'una de les integrants 👰🤵; i diumenge van posar ritme a la @cursamossos a favor de @laluchadeabril 💜💪🏃‍♂️🏃‍♀️

#laluchadeabril #badalona #orfeobadaloni #batucada #ritme
Aquest cap de setmana la batucada de l'Orfeó @obarullo va estar a tope! 🥁🔥 Dissabte van anar a amenitzar la sortida d'un casament d'una amiga d'una de les integrants 👰🤵; i diumenge van posar ritme a la @cursamossos a favor de @laluchadeabril 💜💪🏃‍♂️🏃‍♀️ #laluchadeabril #badalona #orfeobadaloni #batucada #ritme
2 dies ago
View on Instagram |
2/9
🌹 Arriba el concert de Sant Jordi amb el Quartet Dyna🎻. Interpretaran obres de Bohuslav Martinů, Béla Bartók, Reinhold Glière i Felix Mendelssohn. 

📆Dissabte 20/04/24
🕗20.00 h
📍Cor de Marina
Pg. de la Rambla, 12
🎟️10€ Entrada general / 5€ Entrada soci
💙 Patrocinat per @tacompanyem_pfb

Compra la teva entrada a: https://www.entrapolis.com/entrades/concert-de-corda-quartet-dyna/61020 o vine a la secretaria de l'Orfeó.

💻 Tota la informació a la nostra web.

#cultura  #musica #concert #quartetdecorda #orfeobadaloni #ateneu #femculturapopular
🌹 Arriba el concert de Sant Jordi amb el Quartet Dyna🎻. Interpretaran obres de Bohuslav Martinů, Béla Bartók, Reinhold Glière i Felix Mendelssohn. 📆Dissabte 20/04/24 🕗20.00 h 📍Cor de Marina Pg. de la Rambla, 12 🎟️10€ Entrada general / 5€ Entrada soci 💙 Patrocinat per @tacompanyem_pfb Compra la teva entrada a: https://www.entrapolis.com/entrades/concert-de-corda-quartet-dyna/61020 o vine a la secretaria de l'Orfeó. 💻 Tota la informació a la nostra web. #cultura #musica #concert #quartetdecorda #orfeobadaloni #ateneu #femculturapopular
4 dies ago
View on Instagram |
3/9
🔥 Queda poc més de dues setmanes per donar el tret de sortida a les #FestesdeMaig de #Badalona
Anirem informant de la participació de l'Orfeó a la programació! 👹🌊

💛🎨El disseny del cartell d’enguany és obra de la Clàudia Ceciliano, guanyadora del concurs de l'@ea_paugargallo
🔥 Queda poc més de dues setmanes per donar el tret de sortida a les #FestesdeMaig de #Badalona Anirem informant de la participació de l'Orfeó a la programació! 👹🌊 💛🎨El disseny del cartell d’enguany és obra de la Clàudia Ceciliano, guanyadora del concurs de l'@ea_paugargallo
1 setmana ago
View on Instagram |
4/9
Una miqueta de l'assaig d'ahir de la batucada! @obarullo és l'alegria de l'Orfeó Badaloní 🙌🎉🔥🥁🎶 #orfeobadaloni #ateneu #ritme #batucada #percussio #femculturapopular
1 setmana ago
View on Instagram |
5/9
Com cada dijous, a l'Orfeó Badaloní l'Ateneu és dia de ballar! 🩰 🎥 Mireu quin vídeo hem rescatat de fa 30 anys! L'@esbartsantjordibdn el 1994 a l'Abadia de Montserrat ⛰️. Algú se'n recorda?
2 setmanes ago
View on Instagram |
6/9
Ja ha fet 100 anys d'aquest concert! 🎶

Gràcies als arxivers hem pogut rescatar aquest tresor: l'anunci del concert de gener de 1924, sota la direcció del mestre Antoni Botey. 

✨ Ens encanta repescar aquestes relíquies ✨

#centanys #cultura #musica #concert #ateneu #orfeo
Ja ha fet 100 anys d'aquest concert! 🎶 Gràcies als arxivers hem pogut rescatar aquest tresor: l'anunci del concert de gener de 1924, sota la direcció del mestre Antoni Botey. ✨ Ens encanta repescar aquestes relíquies ✨ #centanys #cultura #musica #concert #ateneu #orfeo
2 setmanes ago
View on Instagram |
7/9
👏👏 “Bravo! per vosaltres, que feu cultura popular, que coneixeu gent, que compartiu, que gaudiu, que creixeu, que us il·lusioneu. Perquè a la cultura popular tothom suma.”👏👏

✉️📣 Aquest és el missatge de la primera campanya institucional per a la promoció de la cultura popular i l’associacionisme cultural que engega el Departament de Cultura @gencat.

💕 Un reconeixement a la tasca duta a terme per les persones i les entitats del sector i en una crida a la ciutadania a participar-hi i implicar-s’hi amb la voluntat d’ampliar els nombre de persones actives en els seus diferents àmbits.

👨‍👩‍👧‍👦 Aquesta campanya vol potenciar la visibilitat de la cultura popular i l’associacionisme cultural, la seva riquesa i la tasca de les entitats i, alhora, reforçar la seva imatge connectada a inquietuds i valors socials actuals.

#FEMCULTURAPOPULAR #entitat #ateneu #orfeobadaloni #badalona #cultura
👏👏 “Bravo! per vosaltres, que feu cultura popular, que coneixeu gent, que compartiu, que gaudiu, que creixeu, que us il·lusioneu. Perquè a la cultura popular tothom suma.”👏👏

✉️📣 Aquest és el missatge de la primera campanya institucional per a la promoció de la cultura popular i l’associacionisme cultural que engega el Departament de Cultura @gencat.

💕 Un reconeixement a la tasca duta a terme per les persones i les entitats del sector i en una crida a la ciutadania a participar-hi i implicar-s’hi amb la voluntat d’ampliar els nombre de persones actives en els seus diferents àmbits.

👨‍👩‍👧‍👦 Aquesta campanya vol potenciar la visibilitat de la cultura popular i l’associacionisme cultural, la seva riquesa i la tasca de les entitats i, alhora, reforçar la seva imatge connectada a inquietuds i valors socials actuals.

#FEMCULTURAPOPULAR #entitat #ateneu #orfeobadaloni #badalona #cultura
👏👏 “Bravo! per vosaltres, que feu cultura popular, que coneixeu gent, que compartiu, que gaudiu, que creixeu, que us il·lusioneu. Perquè a la cultura popular tothom suma.”👏👏

✉️📣 Aquest és el missatge de la primera campanya institucional per a la promoció de la cultura popular i l’associacionisme cultural que engega el Departament de Cultura @gencat.

💕 Un reconeixement a la tasca duta a terme per les persones i les entitats del sector i en una crida a la ciutadania a participar-hi i implicar-s’hi amb la voluntat d’ampliar els nombre de persones actives en els seus diferents àmbits.

👨‍👩‍👧‍👦 Aquesta campanya vol potenciar la visibilitat de la cultura popular i l’associacionisme cultural, la seva riquesa i la tasca de les entitats i, alhora, reforçar la seva imatge connectada a inquietuds i valors socials actuals.

#FEMCULTURAPOPULAR #entitat #ateneu #orfeobadaloni #badalona #cultura
👏👏 “Bravo! per vosaltres, que feu cultura popular, que coneixeu gent, que compartiu, que gaudiu, que creixeu, que us il·lusioneu. Perquè a la cultura popular tothom suma.”👏👏

✉️📣 Aquest és el missatge de la primera campanya institucional per a la promoció de la cultura popular i l’associacionisme cultural que engega el Departament de Cultura @gencat.

💕 Un reconeixement a la tasca duta a terme per les persones i les entitats del sector i en una crida a la ciutadania a participar-hi i implicar-s’hi amb la voluntat d’ampliar els nombre de persones actives en els seus diferents àmbits.

👨‍👩‍👧‍👦 Aquesta campanya vol potenciar la visibilitat de la cultura popular i l’associacionisme cultural, la seva riquesa i la tasca de les entitats i, alhora, reforçar la seva imatge connectada a inquietuds i valors socials actuals.

#FEMCULTURAPOPULAR #entitat #ateneu #orfeobadaloni #badalona #cultura
👏👏 “Bravo! per vosaltres, que feu cultura popular, que coneixeu gent, que compartiu, que gaudiu, que creixeu, que us il·lusioneu. Perquè a la cultura popular tothom suma.”👏👏

✉️📣 Aquest és el missatge de la primera campanya institucional per a la promoció de la cultura popular i l’associacionisme cultural que engega el Departament de Cultura @gencat.

💕 Un reconeixement a la tasca duta a terme per les persones i les entitats del sector i en una crida a la ciutadania a participar-hi i implicar-s’hi amb la voluntat d’ampliar els nombre de persones actives en els seus diferents àmbits.

👨‍👩‍👧‍👦 Aquesta campanya vol potenciar la visibilitat de la cultura popular i l’associacionisme cultural, la seva riquesa i la tasca de les entitats i, alhora, reforçar la seva imatge connectada a inquietuds i valors socials actuals.

#FEMCULTURAPOPULAR #entitat #ateneu #orfeobadaloni #badalona #cultura
👏👏 “Bravo! per vosaltres, que feu cultura popular, que coneixeu gent, que compartiu, que gaudiu, que creixeu, que us il·lusioneu. Perquè a la cultura popular tothom suma.”👏👏

✉️📣 Aquest és el missatge de la primera campanya institucional per a la promoció de la cultura popular i l’associacionisme cultural que engega el Departament de Cultura @gencat.

💕 Un reconeixement a la tasca duta a terme per les persones i les entitats del sector i en una crida a la ciutadania a participar-hi i implicar-s’hi amb la voluntat d’ampliar els nombre de persones actives en els seus diferents àmbits.

👨‍👩‍👧‍👦 Aquesta campanya vol potenciar la visibilitat de la cultura popular i l’associacionisme cultural, la seva riquesa i la tasca de les entitats i, alhora, reforçar la seva imatge connectada a inquietuds i valors socials actuals.

#FEMCULTURAPOPULAR #entitat #ateneu #orfeobadaloni #badalona #cultura
👏👏 “Bravo! per vosaltres, que feu cultura popular, que coneixeu gent, que compartiu, que gaudiu, que creixeu, que us il·lusioneu. Perquè a la cultura popular tothom suma.”👏👏 ✉️📣 Aquest és el missatge de la primera campanya institucional per a la promoció de la cultura popular i l’associacionisme cultural que engega el Departament de Cultura @gencat. 💕 Un reconeixement a la tasca duta a terme per les persones i les entitats del sector i en una crida a la ciutadania a participar-hi i implicar-s’hi amb la voluntat d’ampliar els nombre de persones actives en els seus diferents àmbits. 👨‍👩‍👧‍👦 Aquesta campanya vol potenciar la visibilitat de la cultura popular i l’associacionisme cultural, la seva riquesa i la tasca de les entitats i, alhora, reforçar la seva imatge connectada a inquietuds i valors socials actuals. #FEMCULTURAPOPULAR #entitat #ateneu #orfeobadaloni #badalona #cultura
3 setmanes ago
View on Instagram |
8/9
✨Compromesos amb la promoció de les arts escèniques, volem convidar-vos a unir-vos a nosaltres per celebrar el Dia Mundial del Teatre.

👏Reconeixem i aplaudim el treball dels actors, directors, dramaturgs, i de tots els qui fan possible la màgia del teatre arreu del món🌍.

🎭Un any més, amb motiu de celebració del #DiaMundialdelTeatre, l’Institut Internacional del Teatre ens comparteix el seu missatge oficial, aquest any a càrrec del Premi Nobel de Literatura 2023: l’escriptor i dramaturg noruec Jon Fosse.

1📷 1951 – Els Pastorets.
2📷 1962 – Pi, Noguera i Castanyer.
3📷 1972 – Terra Baixa.
4📷 1984 – Gent de Platja.
5📷 1990 – El Parc de les Magnolies.
6📷 2011 – Nit de les Guinguetes, Homenatge a Antoni Botey.
7📷 2011 – Lisístrata.
8📷 2022 – Cent Anys i un dia, Espectacle Musical.

#teatre #cultura #orfeobadaloni #badalona #diadelteatre #artsesceniques #art #ateneu
✨Compromesos amb la promoció de les arts escèniques, volem convidar-vos a unir-vos a nosaltres per celebrar el Dia Mundial del Teatre.

👏Reconeixem i aplaudim el treball dels actors, directors, dramaturgs, i de tots els qui fan possible la màgia del teatre arreu del món🌍.

🎭Un any més, amb motiu de celebració del #DiaMundialdelTeatre, l’Institut Internacional del Teatre ens comparteix el seu missatge oficial, aquest any a càrrec del Premi Nobel de Literatura 2023: l’escriptor i dramaturg noruec Jon Fosse.

1📷 1951 – Els Pastorets.
2📷 1962 – Pi, Noguera i Castanyer.
3📷 1972 – Terra Baixa.
4📷 1984 – Gent de Platja.
5📷 1990 – El Parc de les Magnolies.
6📷 2011 – Nit de les Guinguetes, Homenatge a Antoni Botey.
7📷 2011 – Lisístrata.
8📷 2022 – Cent Anys i un dia, Espectacle Musical.

#teatre #cultura #orfeobadaloni #badalona #diadelteatre #artsesceniques #art #ateneu
✨Compromesos amb la promoció de les arts escèniques, volem convidar-vos a unir-vos a nosaltres per celebrar el Dia Mundial del Teatre.

👏Reconeixem i aplaudim el treball dels actors, directors, dramaturgs, i de tots els qui fan possible la màgia del teatre arreu del món🌍.

🎭Un any més, amb motiu de celebració del #DiaMundialdelTeatre, l’Institut Internacional del Teatre ens comparteix el seu missatge oficial, aquest any a càrrec del Premi Nobel de Literatura 2023: l’escriptor i dramaturg noruec Jon Fosse.

1📷 1951 – Els Pastorets.
2📷 1962 – Pi, Noguera i Castanyer.
3📷 1972 – Terra Baixa.
4📷 1984 – Gent de Platja.
5📷 1990 – El Parc de les Magnolies.
6📷 2011 – Nit de les Guinguetes, Homenatge a Antoni Botey.
7📷 2011 – Lisístrata.
8📷 2022 – Cent Anys i un dia, Espectacle Musical.

#teatre #cultura #orfeobadaloni #badalona #diadelteatre #artsesceniques #art #ateneu
✨Compromesos amb la promoció de les arts escèniques, volem convidar-vos a unir-vos a nosaltres per celebrar el Dia Mundial del Teatre.

👏Reconeixem i aplaudim el treball dels actors, directors, dramaturgs, i de tots els qui fan possible la màgia del teatre arreu del món🌍.

🎭Un any més, amb motiu de celebració del #DiaMundialdelTeatre, l’Institut Internacional del Teatre ens comparteix el seu missatge oficial, aquest any a càrrec del Premi Nobel de Literatura 2023: l’escriptor i dramaturg noruec Jon Fosse.

1📷 1951 – Els Pastorets.
2📷 1962 – Pi, Noguera i Castanyer.
3📷 1972 – Terra Baixa.
4📷 1984 – Gent de Platja.
5📷 1990 – El Parc de les Magnolies.
6📷 2011 – Nit de les Guinguetes, Homenatge a Antoni Botey.
7📷 2011 – Lisístrata.
8📷 2022 – Cent Anys i un dia, Espectacle Musical.

#teatre #cultura #orfeobadaloni #badalona #diadelteatre #artsesceniques #art #ateneu
✨Compromesos amb la promoció de les arts escèniques, volem convidar-vos a unir-vos a nosaltres per celebrar el Dia Mundial del Teatre.

👏Reconeixem i aplaudim el treball dels actors, directors, dramaturgs, i de tots els qui fan possible la màgia del teatre arreu del món🌍.

🎭Un any més, amb motiu de celebració del #DiaMundialdelTeatre, l’Institut Internacional del Teatre ens comparteix el seu missatge oficial, aquest any a càrrec del Premi Nobel de Literatura 2023: l’escriptor i dramaturg noruec Jon Fosse.

1📷 1951 – Els Pastorets.
2📷 1962 – Pi, Noguera i Castanyer.
3📷 1972 – Terra Baixa.
4📷 1984 – Gent de Platja.
5📷 1990 – El Parc de les Magnolies.
6📷 2011 – Nit de les Guinguetes, Homenatge a Antoni Botey.
7📷 2011 – Lisístrata.
8📷 2022 – Cent Anys i un dia, Espectacle Musical.

#teatre #cultura #orfeobadaloni #badalona #diadelteatre #artsesceniques #art #ateneu
✨Compromesos amb la promoció de les arts escèniques, volem convidar-vos a unir-vos a nosaltres per celebrar el Dia Mundial del Teatre.

👏Reconeixem i aplaudim el treball dels actors, directors, dramaturgs, i de tots els qui fan possible la màgia del teatre arreu del món🌍.

🎭Un any més, amb motiu de celebració del #DiaMundialdelTeatre, l’Institut Internacional del Teatre ens comparteix el seu missatge oficial, aquest any a càrrec del Premi Nobel de Literatura 2023: l’escriptor i dramaturg noruec Jon Fosse.

1📷 1951 – Els Pastorets.
2📷 1962 – Pi, Noguera i Castanyer.
3📷 1972 – Terra Baixa.
4📷 1984 – Gent de Platja.
5📷 1990 – El Parc de les Magnolies.
6📷 2011 – Nit de les Guinguetes, Homenatge a Antoni Botey.
7📷 2011 – Lisístrata.
8📷 2022 – Cent Anys i un dia, Espectacle Musical.

#teatre #cultura #orfeobadaloni #badalona #diadelteatre #artsesceniques #art #ateneu
✨Compromesos amb la promoció de les arts escèniques, volem convidar-vos a unir-vos a nosaltres per celebrar el Dia Mundial del Teatre.

👏Reconeixem i aplaudim el treball dels actors, directors, dramaturgs, i de tots els qui fan possible la màgia del teatre arreu del món🌍.

🎭Un any més, amb motiu de celebració del #DiaMundialdelTeatre, l’Institut Internacional del Teatre ens comparteix el seu missatge oficial, aquest any a càrrec del Premi Nobel de Literatura 2023: l’escriptor i dramaturg noruec Jon Fosse.

1📷 1951 – Els Pastorets.
2📷 1962 – Pi, Noguera i Castanyer.
3📷 1972 – Terra Baixa.
4📷 1984 – Gent de Platja.
5📷 1990 – El Parc de les Magnolies.
6📷 2011 – Nit de les Guinguetes, Homenatge a Antoni Botey.
7📷 2011 – Lisístrata.
8📷 2022 – Cent Anys i un dia, Espectacle Musical.

#teatre #cultura #orfeobadaloni #badalona #diadelteatre #artsesceniques #art #ateneu
✨Compromesos amb la promoció de les arts escèniques, volem convidar-vos a unir-vos a nosaltres per celebrar el Dia Mundial del Teatre.

👏Reconeixem i aplaudim el treball dels actors, directors, dramaturgs, i de tots els qui fan possible la màgia del teatre arreu del món🌍.

🎭Un any més, amb motiu de celebració del #DiaMundialdelTeatre, l’Institut Internacional del Teatre ens comparteix el seu missatge oficial, aquest any a càrrec del Premi Nobel de Literatura 2023: l’escriptor i dramaturg noruec Jon Fosse.

1📷 1951 – Els Pastorets.
2📷 1962 – Pi, Noguera i Castanyer.
3📷 1972 – Terra Baixa.
4📷 1984 – Gent de Platja.
5📷 1990 – El Parc de les Magnolies.
6📷 2011 – Nit de les Guinguetes, Homenatge a Antoni Botey.
7📷 2011 – Lisístrata.
8📷 2022 – Cent Anys i un dia, Espectacle Musical.

#teatre #cultura #orfeobadaloni #badalona #diadelteatre #artsesceniques #art #ateneu
✨Compromesos amb la promoció de les arts escèniques, volem convidar-vos a unir-vos a nosaltres per celebrar el Dia Mundial del Teatre.

👏Reconeixem i aplaudim el treball dels actors, directors, dramaturgs, i de tots els qui fan possible la màgia del teatre arreu del món🌍.

🎭Un any més, amb motiu de celebració del #DiaMundialdelTeatre, l’Institut Internacional del Teatre ens comparteix el seu missatge oficial, aquest any a càrrec del Premi Nobel de Literatura 2023: l’escriptor i dramaturg noruec Jon Fosse.

1📷 1951 – Els Pastorets.
2📷 1962 – Pi, Noguera i Castanyer.
3📷 1972 – Terra Baixa.
4📷 1984 – Gent de Platja.
5📷 1990 – El Parc de les Magnolies.
6📷 2011 – Nit de les Guinguetes, Homenatge a Antoni Botey.
7📷 2011 – Lisístrata.
8📷 2022 – Cent Anys i un dia, Espectacle Musical.

#teatre #cultura #orfeobadaloni #badalona #diadelteatre #artsesceniques #art #ateneu
✨Compromesos amb la promoció de les arts escèniques, volem convidar-vos a unir-vos a nosaltres per celebrar el Dia Mundial del Teatre.

👏Reconeixem i aplaudim el treball dels actors, directors, dramaturgs, i de tots els qui fan possible la màgia del teatre arreu del món🌍.

🎭Un any més, amb motiu de celebració del #DiaMundialdelTeatre, l’Institut Internacional del Teatre ens comparteix el seu missatge oficial, aquest any a càrrec del Premi Nobel de Literatura 2023: l’escriptor i dramaturg noruec Jon Fosse.

1📷 1951 – Els Pastorets.
2📷 1962 – Pi, Noguera i Castanyer.
3📷 1972 – Terra Baixa.
4📷 1984 – Gent de Platja.
5📷 1990 – El Parc de les Magnolies.
6📷 2011 – Nit de les Guinguetes, Homenatge a Antoni Botey.
7📷 2011 – Lisístrata.
8📷 2022 – Cent Anys i un dia, Espectacle Musical.

#teatre #cultura #orfeobadaloni #badalona #diadelteatre #artsesceniques #art #ateneu
✨Compromesos amb la promoció de les arts escèniques, volem convidar-vos a unir-vos a nosaltres per celebrar el Dia Mundial del Teatre. 👏Reconeixem i aplaudim el treball dels actors, directors, dramaturgs, i de tots els qui fan possible la màgia del teatre arreu del món🌍. 🎭Un any més, amb motiu de celebració del #DiaMundialdelTeatre, l’Institut Internacional del Teatre ens comparteix el seu missatge oficial, aquest any a càrrec del Premi Nobel de Literatura 2023: l’escriptor i dramaturg noruec Jon Fosse. 1📷 1951 – Els Pastorets. 2📷 1962 – Pi, Noguera i Castanyer. 3📷 1972 – Terra Baixa. 4📷 1984 – Gent de Platja. 5📷 1990 – El Parc de les Magnolies. 6📷 2011 – Nit de les Guinguetes, Homenatge a Antoni Botey. 7📷 2011 – Lisístrata. 8📷 2022 – Cent Anys i un dia, Espectacle Musical. #teatre #cultura #orfeobadaloni #badalona #diadelteatre #artsesceniques #art #ateneu
3 setmanes ago
View on Instagram |
9/9